Com pica Mèxic!

Hola genteta!

Les persones que em coneixeu sabreu de la meva complicada relació amb el picant. Normalment ens mirem de lluny, ell em desafia, i jo acabo buscant la patata sense salsa. Les que em coneixeu, també sabreu de la meva pardaleria...Doncs la combinació d'aquestes dues característiques m'ha suposat algun que altre mal tràngol.

Tràngol 1. Com a resposta a la pregunta de la Lola de "Què és això?" senyalant un bol de salsa, l'ímpetu i la innocència van moure el meu dit petit fins allà, per mullar-ne només la punteta, i cap a la boca. Òst....! Que coll... és això? FOC, FOC, HI HA FOC! Ja em veus engolint un litre i mig d'aigua en 10 segons per intentar-lo apagar.

Tràngol 2. (veure tràngol 1)

Tràngol 3. (veure tràngol 1)

Sembla que un cop arribats aquí, una n'aprèn, i comença a demanar si això porta picant, si allò crema a la boca...però sempre arriba aquell moment en que es baixa la guàrdia i...

Tràngol 4. Finalment arribem a San Cristóbal. Mortes de gana entrem en el segon restaurant que trobem: menú de 3 plats a bon preu. Oh! tenen sopes. Demanaré la de nom més estrany. La porten, calenteta, en un bol. Fa mooolt bona pinta i molt bona olor, amb trossets de pollastre. La provo i merda! pica, pica, pica molt! Però la gana, l'orgull i l'ensenyança familiar de no deixar mai res al plat em poden i ja em tens vermella, suant, sofocada, però amb tota l'elegància possible, acabant-me la sopa que, intuïa, darrera el picant tenia molt bon gust.

Apa Tere, una anècdota tonta, però anècdota al cap i a la fi.
un petonàs, més dolç que picant!

anna