Resumint... extensament: Cancún-San Cristóbal

Hola hola. No us penseu que estarem sempre tan actius, ara per ara ens podem connectar ben sovint, però vés a saber que ens espera.

Crec que us mereixeu una mica de resumillo del que hem anat fent. Suposo que hi ha coses que ja sabreu, però vaja, si fem un blog el fem ben fet :)
De tota manera, escric jo, i per tant hi haurà moltes coses que jo considero importants que les altres no, i a la inversa, igual que valoracions i sensacions.
Però d'això es tracta!

Feu-vos un cafè que en teniu per una esona...
Aquí va!

---

Vam arribar el dia 9 a Cancún, al matí, després d'un dia sencer de viatges. A l'aeroport, a part de descobrir que fins i tot allà són amables i entendre que ens prendrien per anglesos/americans o el que sigui que no parli castellà, a mi em van fer obrir la motxila, i aquest cop no va ser per la cresta... Ràpidament vam canviar diners i a veure com són (quasi 20 pesos = 1€), vam agafar un autobús cap a Playa del Carmen. Allà, un altre cap a Tulum. I a Tulum, un taxi fins a les cabanyes davant el mar. Vam regatejar fins aconseguir 300pesos la nit i allà ens vam quedar 4 dies, gaudint del mar, la sorra, el sol, els mosquits, les birres, i sobretot, del descans. Vam visitar un cenote que ens va flipar. Són forats a la terra provocats per un meteorit que teòoricament va caure quan corrien dinosaures per aquí i d'on després n'ha sortit aigua, formant un espectacle molt molt bonic. Tota la península del Yucatán n'és plena, i pels antics maies era l'entrada a l'altre món, Xibalbá.
Tulum és força turístic, és el final de la Riviera Maya, però estàvem en un lloc ben tranquil. Ja vam començar a veure les coses típiques de mèxic: els colors, la gent "sensillita" i amable. Et fan sentir molt a gust, i de seguida xerren de qualsevol cosa amb tu.
Si aneu cap allà, demaneu per un taxista anomenat Roberto :)

Finalment vam anar cap a Valladolid, ja una ciutat de veritat, amb foorça moviment, però no gaire gran. No hi havia moltes coses a veure, estàvem en una "posada familiar" ben ben senzilla. Hi havia poc a veure, vam celebrar l'aniversari de l'Anna, amb una pinyata plena de desitjos i un dibuix ben bonic! Vam anar a un bar on vam conèixer un tio que deia que es presentava per alcalde de nosequin poble, era superdivertit, anava piripi i cada dos per tres ens deia coses en maia.
Vam anar a Chichén Itzá. És bastant impressionant, però no es pot pujar enlloc i cap al migdia s'omple de grups interminables de guiris amb el seu guia, que són molt bons perquè cada un explica una cosa diferent. També és descomunal la d'artesans venen-te coses, al final era una mica pesat, et veuen cara de dòlar, però són molt divertits. Et venien punyals "para la suegra" i et feien mitat de preu per parlar castellà.
L'Aina es va fer amiga d'una artesana que ens va explicar moltes coses sobre els maies. Segons la data de naixement ets una cosa, no ho he entès molt, però l'Anna i l'Aina són "hotz": l'Anna és un rat-penat, l'Aina una au (o sigui, que tenen do de visió i nosequè) i la Lola i jo som "mac", "mujer/hombre fuerte" (es veu que en tota família n'hi ha d'haver algun/a per quan hi ha adversitats.
El més bonic va ser quan, encara d'hora al matí, vam estar a un pati ple de columnes. Vam fer ioga seguint les indicacions de la Lola i a tots ens va anar molt bé. Realment és un lloc ple d'energia.

I després vam anar cap a Mérida. Quina ciutat més guai! Era ja més gran, i amb moooooooolt de moviment. Hi havia gent a tot arreu, se sentia música a totes hores. La plaça era molt xula i estava plena de gent tocant música, fent espectacles o venent artesania. Vam arribar a un hostel que ens havien recomanat uns nois que vam conèixer esperant l'autobús. Era just sobre la plaça i era molt espaiós, podies cuinar i et senties com a casa, ens vam fer amics del Jorge, el tio que es quedava a les nits. També hi havia una guitarra i ens vam passar tota la tarda cantant. I cafè de veritat! això sí que va ser un regal. El Moisés, l'amo, era un tio superdivertit. Era com el Bonmassip en gran. Vaja, que molt bon rollo a l'hostal, vam fer la cerimònia dels nassos (de pallaso) i vam poder abandonar la nostra dieta de quacamole, nachos, amanida i fruita i vam cuinar uns espaguetis de la parra.
En baixar a la plaça vam trobar un pallasso que ens va agafar a l'Aina i a mi. L'espectacle no era molt bo, les bromes bastant tòpiques i sexistes. Érem l'Aina, una mexicana, un mexicà i jo. Se suposava que elles ens havien d'enamorar tocant-nos així sensualment i jo havia de demostrar que sabia lligar millor que els mexicans i endur-me les dues noies, tot bastant lleig. Vam mig solucionar-ho jo canviant tot el discurs i l'Aina demanant una guitarra i tocant una cançó.
A les nits vam anar coneixent una mica la gent de per allà i la moguda. Vam anar a un concert en solidaritat amb la gent d'Ebulá, un poble que l'exèrcit va arrasar perquè s'havien organitzat en contra de les altes tarifes de l'electricitat i en solidaritat amb el Sindicat d'Electricitat, que estan a tope perquè el Calderón vol privatitzar l'electricitat (aquí hi ha molts saraus...).

Total, que a Mérida vam conèixer gent guai, la més curiosa l'Anabel, que al concert aquest solidari va aprèixer amb un crit, en català, de "vosaltres sou de Barcelona" i després d'un glop de birra, va afirmar que es tallaria la mà per un fuet. Una noia ben curiosa, mexicana, que va viure a Barcelona durant un temps. Parla català perfectament i és indepe a ultrança, amb punts convergents, rajant del montilla i coses per l'estil. El que més ens va flipar va ser que ella volia venir a Catalunya pq deia que aquí la lluita estava apagada, la gent no es movia. És ben bé que sempre es vol el que no es té. Nosaltres venim per aprendre'n i ella se'n va perquè no la convenç i diu que a ca nostra sí que es mouen coses. Fa reflexionar, com a mínim.
I, especialment el Leo, un tio molt maco, entraven ganes d'abraçar-lo tota l'estona. Ens ha explicat de primera mà què significa la repressió aquí... realment el que es viu aquí es una dictadura, i la violència, malgrat quedar amagada als ulls dels turistes, és descomunal. En definitiva, ens va descriure com és bastant la realitat, ens va donar una molt bona visió de conjunt. Potser el tornem a veure per aquí San Cristóbal.


I és que després de molt viatge ja som aquí. Primer vam passar per Campeche, ciutat patrimoni de la humanitat fantasma, fortificada, davant el mar, on el millor és el gentilici: campechanooooooooooooos i campechanaaaaaaaaaaaaaaas! i després venga Palenque-Ocosingo- San Cristóbal.

I aquí molt guai. per fi hem arribat a chiapas. ha sigut un canvi brutal. les muntanyes, el fred... hem deixat de fer el turista, estem a San Cristóbal casa d'una coneguda de nose qui, l'Èlia que és super maja i ens està acollint super bé. ahir vam anar a fer unes birres a un bar super xulo que tocava un grup preciós.i aquest matí hem anat a una comunitat a Las Margaritas, al costat de Comitán, on hi ha un col·lectiu anomenat MUSA (Mujeres de la Unión de la Selva) que és molt guai perquè són les pròpies dones de diverses coomunitats de la vora que treballen mirant que necessiten i fent formacions, capacitacions... ens han ensenyat l'hort ecològic que tenen, amb plantes medicinals i de tot, una compostadora amb cucs de terra, cultiu de bolets... molt guai!
I ara estem a Comitán, a casa d'un altre català que es diu Gabi i treballa en una cooperativa d'agricultors de cafè ecològic de comerç just... tot bé :)
Demà tornarem a San Cristóbal, si tot va bé farem la formació dilluns que ve i dimarts o dimecres cap amunt per un parell de setmanes, i després la trobada de dones!

Tenim ganes de conèixer San Cristóbal, perquè d'entrada és una ciutat amb un munt de paradoxes. D'entrada flipa, tants colors, coses a fer, enmig de les muntanyes (està a més de 2000m...). I llavors hi ha tota la moguda que d'entrada també mola molt, hi ha tota la gent implicada en el que podríem anomenar "moviments socials", tothom està en un o altre col·lectiu treballant en coses interessants. Però hi ha l'altra banda, la que et fa veure que tota aquesta gent és bàsicament europea (una plaga d'italians i un bon grup de catalans i bascos). I llavors és quan et preguntes si no és una mica una farsa, un lloc on va a petar tota la gent frustrada del poc canvi a casa seva i ve aquí buscant la revelació-revolució.
No ho sé, tot això són pensaments i dubtes que passen per aquí, encara hem de passar molts dies per aquí i llavors ja us direm realment què ens sembla.

---

I ja us deixo tranquils i tranquil·les... a partir d'ara si fem un resum més esquemàtic, més de sensacions, que això sigut molt dur.

La conclusió: que estem molt bé, aprenent molt: a conviure, a viatjar, a aprendre. I que hem arribat finalment a Chiapas, a veure què tal.

Apa, cuideu-vos molt! Fins aviat, us estimem! :)



eric.