Hola gent bonica!
Per donar una mica més de vida al blog, fer-lo una mica més participatiu i actiu, ens ha semblat una bona idea compartir la nostra llista d'oxímorons, perquè ens ajudeu a fer-la créixer.
Aquí va el que tenim fins ara. Alguns ens han portat bones dosis de debat i discussió, i d'això es tracta també.
-monarquia democràtica
-intel·ligència militar
-banca ètica
-desenvolupament sostenible
-comerç just
-turisme solidari
-estat del benestar
-guerra santa
-enveja sana
-honor militar
-mineria verda (gràcies Mònica)
Esperem les vostres col·laboracions, les vostres reflexions i el que volgueu aportar!
Gràcies!
26 de febr. 2010
22 de febr. 2010
Intercanvi cultural
Hola hola!
Hem estat 15 dies donant voltes per Guatemala, alucinant amb la verdor, els rius i la muntanya. Icreible. També vam passar per alguns pobles on ens miraven com si fóssim d'un altre planeta (gairebé...) i agafaven els nens quan passàvem. Ha estat ben curiós tot plegat. Ara estem a Cobán, volíem tornar cap a la capital però de moment no surten busos perquè els mestres, en vaga, han tallat els accessos a la capital. Tot sigui per la causa!
Doncs en un d'aquests poblets, tot esmorzant, vaig demanar el diari. Em van donar el del gener del 2009, cosa que està bé, em vaig assabentar dels preparatius de la presa de possessió del que ara és Nobel de la Pau, malgrat gastar més que cap altre president en pressupost militar. Però no ens desviem. Passant pàgines vaig veure 'generalitat' i vaig dir ei!
Atenció a la notícia: "el gobierno de Guatemala ha establecido un acuerdo de colaboración con la Generalitat de Cataluña para que su unidad policial, los Mossos d'Escuadra, impartan cursos a la PNC (Policía Nacional Civil) en materia de Derechos Humanos i ética (...)". No t'ho perdis, drets humans i ètica! La policia més repressiva de l'estat, diuen que ensinistrada pels israelians, ensenyant Drets Humans! Suposo que tot el que deuen dir és "són aquests, i el que heu de fer és, bàsicament, ... ignorar-los".
En fi, que som com a casa.
Perdoneu la desfogamenta, moltes hores a internet.
eric.
Hem estat 15 dies donant voltes per Guatemala, alucinant amb la verdor, els rius i la muntanya. Icreible. També vam passar per alguns pobles on ens miraven com si fóssim d'un altre planeta (gairebé...) i agafaven els nens quan passàvem. Ha estat ben curiós tot plegat. Ara estem a Cobán, volíem tornar cap a la capital però de moment no surten busos perquè els mestres, en vaga, han tallat els accessos a la capital. Tot sigui per la causa!
Doncs en un d'aquests poblets, tot esmorzant, vaig demanar el diari. Em van donar el del gener del 2009, cosa que està bé, em vaig assabentar dels preparatius de la presa de possessió del que ara és Nobel de la Pau, malgrat gastar més que cap altre president en pressupost militar. Però no ens desviem. Passant pàgines vaig veure 'generalitat' i vaig dir ei!
Atenció a la notícia: "el gobierno de Guatemala ha establecido un acuerdo de colaboración con la Generalitat de Cataluña para que su unidad policial, los Mossos d'Escuadra, impartan cursos a la PNC (Policía Nacional Civil) en materia de Derechos Humanos i ética (...)". No t'ho perdis, drets humans i ètica! La policia més repressiva de l'estat, diuen que ensinistrada pels israelians, ensenyant Drets Humans! Suposo que tot el que deuen dir és "són aquests, i el que heu de fer és, bàsicament, ... ignorar-los".
En fi, que som com a casa.
Perdoneu la desfogamenta, moltes hores a internet.
eric.
6 de febr. 2010
Roba? Pa'qué!
I parlant d'anècdotes... Com sabreu, una de les meves grans aficions és perdre coses... Aquí va una.
Quan vam arribar a Guatemala, apart d'al·lucinar amb els busos (tipus a: el dels simpsons. No semblant, no, el mateix. Amb school bus i tot. Només falta l'Otto. tipus b: el mateix però pintat a lo Hot Wheels. Espectacular. I sempre amb frases que desperten la fe, com ara 'jesús viene' o 'bajo la sombra del omnipotente'. I sovint, una enganxina o del Barca o del Madrid. O dels dos. Sense comptar amb les carreteres i els conductors sonats... Tot un món.), vam anar a Xela o Quetzaltenango, bonica ciutat. Des d'allà vam fer una bonica passejada fins a unes termes de la vora. Allà ens vam banyar, gaudint del paisatge, de l'aigua calenta. Vaig intentar creuar-me la piscina sense respirar. El banyador, bonic banyador de flors multicolors, em va una mica gran, així que nedant nedant em va relliscar, genolls avall, turmells avall...
Vaig iniciar la recerca, però l'aigua era ben blanca i no es veia absolutament res. Vaig sol·licitar l'ajuda de l'encarregat, que em va proporcionar un pal. Després d'un quart d'hora d'infructuosos esforcos, vaig desistir. En fi, una peca de roba més per afegir a la llista d'elements perduts.
Aviat en podreu veure fotos.
Oh, i no vaig aconseguir fer-me la piscina.
eric.
Quan vam arribar a Guatemala, apart d'al·lucinar amb els busos (tipus a: el dels simpsons. No semblant, no, el mateix. Amb school bus i tot. Només falta l'Otto. tipus b: el mateix però pintat a lo Hot Wheels. Espectacular. I sempre amb frases que desperten la fe, com ara 'jesús viene' o 'bajo la sombra del omnipotente'. I sovint, una enganxina o del Barca o del Madrid. O dels dos. Sense comptar amb les carreteres i els conductors sonats... Tot un món.), vam anar a Xela o Quetzaltenango, bonica ciutat. Des d'allà vam fer una bonica passejada fins a unes termes de la vora. Allà ens vam banyar, gaudint del paisatge, de l'aigua calenta. Vaig intentar creuar-me la piscina sense respirar. El banyador, bonic banyador de flors multicolors, em va una mica gran, així que nedant nedant em va relliscar, genolls avall, turmells avall...
Vaig iniciar la recerca, però l'aigua era ben blanca i no es veia absolutament res. Vaig sol·licitar l'ajuda de l'encarregat, que em va proporcionar un pal. Després d'un quart d'hora d'infructuosos esforcos, vaig desistir. En fi, una peca de roba més per afegir a la llista d'elements perduts.
Aviat en podreu veure fotos.
Oh, i no vaig aconseguir fer-me la piscina.
eric.
5 de febr. 2010
Arrasant Chiapas!
Després de passar uns dies a la costa de Oaxaca amb els amics d'Estat de Mèxic (els chiquitines), vam anar a passar uns dies de relax a la costa de Chiapas.Estàvem en una platja preciosa.Llarga i plana...poca gent....Després de passar xerrant, entre riures,una agradable estona,vam tornar a la palapa davant del mar on haviem penjat les hamaques.
L'Anna dormia, i jo i l'Eric anavem a estirar-nos a la meva hamaca per escoltar música una estona. El Pacífic i les seves onades de fons....la Lola posa el cul a la hamaca i .....crreeec.....creeec.....L'Eric em mira, allarga el braç cap al pal on estava lligada la corda mirant-me amb una cara rara, jo, la veritat, ni em vaig moure....massa tard.
No va caure un pal,no...vaig aconseguir tumbar mitja palapa!!!!....em va entrar un atac de riure enterrada entre fulles seques de palmera i restes de palapa que vaig despertar l'Anna...i l'home de la casa que pobre va venir corrents a veure què havia passat (més valia aguantar-se una mica el riure....li acabavem de tumbar la palapa al senyor!)
una cosa més a esborrar a la llista d'objectius complerts del viatge!!!
Lola
L'Anna dormia, i jo i l'Eric anavem a estirar-nos a la meva hamaca per escoltar música una estona. El Pacífic i les seves onades de fons....la Lola posa el cul a la hamaca i .....crreeec.....creeec.....L'Eric em mira, allarga el braç cap al pal on estava lligada la corda mirant-me amb una cara rara, jo, la veritat, ni em vaig moure....massa tard.
No va caure un pal,no...vaig aconseguir tumbar mitja palapa!!!!....em va entrar un atac de riure enterrada entre fulles seques de palmera i restes de palapa que vaig despertar l'Anna...i l'home de la casa que pobre va venir corrents a veure què havia passat (més valia aguantar-se una mica el riure....li acabavem de tumbar la palapa al senyor!)
una cosa més a esborrar a la llista d'objectius complerts del viatge!!!
Lola
4 de febr. 2010
De com he vist els mexicans
Ja hem sortit de Mèxic, i fa dies que penso com explicar les diferents sensacions que he tingut d'entrada, al parlar amb mexicans que et demanaven: "de dónde vienes?"
Venint de l'estat espanyol aquesta és una pregunta que pot generar infinitat de situacions. La història ens pesa a totes, i ens crea barreres, prejudicis i defenses. I és ben curiós com et pots arribar a sentir de diferent davant les actituds de la gent. De fet, no és curiós: si et donen la mà, dones la mà; si et venen amb peu de guerra, costa molt no posar-se al mateix nivell.
Així, davant els indígenes de Chiapas, els compas, et pesa a la nuca la història de la conquesta. No perquè parlin amb retrets, sinó tot el contrari. Tenen clar que l'opressió no és qüestió de nacionalitats, sinó de persones, perversions i afanys de poder.
Quan et robes davant d'un indígena de Zimatlán, Oaxaca, que viu a ciutat i, sense més, t'agafa i es tira una foto amb tu tot dient: mis conquistadores, llavors sí que entres en el joc de l'estira i arronsa, i saltes a la defensa per dir que no, que no ets espanyola, que la teva terra també ha estat ocupada, encara que no et vulguin escoltar.
També hi ha mestissos que et culpen de tots els mals amb el "vau venir aquí a saquejar..." i llavors pensen allò que et va dir el tiet de "no van pas ser els meus avantpassats, sinó els teus els que van venir". altre cop en peu de guerra, i amb rencors...
Els comentaris que més descol·loquen, però, són els de blancs o mestissos que afirmen, inflats, qeu vens de "la madre patria". Nooo! I aquí el sentiment és entre rebuig i tristesa, per aquesta gent que viu mirant a Europa i EEUU, d'esquena a un país de grans belleses culturals, naturals, culinàries.
Però els que m'han fet enfadar, són els que en veure't güerita (blanca) et parlen en anglès. M'ha passat en vàries ocasions, i us en vull explicar una, en un Reagge a Chalco, a l'estat de Mèxic. Se m'acosta un paio fent-se l'interessant, parlant en anglès. I jo, "hablo mejor castellano que inglés, no todas las güeritas somos gringas". I ell, en anglès "sí, però és que jo fa molt temps que visc a EEUU i ja he oblidat l'espanyol" (???!?!?!). "D'on ets?", "De Barcelona", "Ah! espanyola", "pssss...catalana" (...) I aquí ja canvia al castellà "Pero, eres de la tierra?", "Claro, de la mía, como tu serás de la tuya, no?", "No, no, del planeta tierra?", "Claro que soy del planeta tierra, a que viene eso?, "Como dices que vives en España pero no eres española...?"
Ostres, em deia extraterrestre un mexicà que deia haver oblidat el castellà per marcar-se el punt en anglès...Trist. I és que pesa tant ser frontera amb aquest coi de país...
Però tot això que us explico són només algunes topades que fan pensar. Perquè el cert és que la majoria de gent és molt hospitalària, i vol que et sentis a gust i gaudeixis al màxim de la passejada pel seu país, del que se senten realment orgullosos quan parlen de les belleses naturals, i del menjar (parlen tant de menjar com nosaltres de temes escatològics!), sense importar-los d'on vens, o important massa...El primer dia que la Marilú, el Moi i el Dany em van dur als pulques del cerro, la doña em va convidar a menjar un altre dia. El Moi i el Dany deien, "aprofita, a nosaltres no ens han convidat mai a res, i venim sovint". I així m'explicava el Moi com d'hospitalaris són, i que si en el moment de la conquesta Moctezuma en comptes de rebre els visitants amb ofrenes els hagués rebut amb armes, haguessin viscut tranquils uns quants segles més. I em demanava com rebíem els mexicans a l'estat espanyol. Tristament vam parlar de racisme, de dificultats, de prejudicis, davant la sorpresa del Moi, que va acabar així la conversa: "si total, sólo es una diferencia de melanina".
anna
Venint de l'estat espanyol aquesta és una pregunta que pot generar infinitat de situacions. La història ens pesa a totes, i ens crea barreres, prejudicis i defenses. I és ben curiós com et pots arribar a sentir de diferent davant les actituds de la gent. De fet, no és curiós: si et donen la mà, dones la mà; si et venen amb peu de guerra, costa molt no posar-se al mateix nivell.
Així, davant els indígenes de Chiapas, els compas, et pesa a la nuca la història de la conquesta. No perquè parlin amb retrets, sinó tot el contrari. Tenen clar que l'opressió no és qüestió de nacionalitats, sinó de persones, perversions i afanys de poder.
Quan et robes davant d'un indígena de Zimatlán, Oaxaca, que viu a ciutat i, sense més, t'agafa i es tira una foto amb tu tot dient: mis conquistadores, llavors sí que entres en el joc de l'estira i arronsa, i saltes a la defensa per dir que no, que no ets espanyola, que la teva terra també ha estat ocupada, encara que no et vulguin escoltar.
També hi ha mestissos que et culpen de tots els mals amb el "vau venir aquí a saquejar..." i llavors pensen allò que et va dir el tiet de "no van pas ser els meus avantpassats, sinó els teus els que van venir". altre cop en peu de guerra, i amb rencors...
Els comentaris que més descol·loquen, però, són els de blancs o mestissos que afirmen, inflats, qeu vens de "la madre patria". Nooo! I aquí el sentiment és entre rebuig i tristesa, per aquesta gent que viu mirant a Europa i EEUU, d'esquena a un país de grans belleses culturals, naturals, culinàries.
Però els que m'han fet enfadar, són els que en veure't güerita (blanca) et parlen en anglès. M'ha passat en vàries ocasions, i us en vull explicar una, en un Reagge a Chalco, a l'estat de Mèxic. Se m'acosta un paio fent-se l'interessant, parlant en anglès. I jo, "hablo mejor castellano que inglés, no todas las güeritas somos gringas". I ell, en anglès "sí, però és que jo fa molt temps que visc a EEUU i ja he oblidat l'espanyol" (???!?!?!). "D'on ets?", "De Barcelona", "Ah! espanyola", "pssss...catalana" (...) I aquí ja canvia al castellà "Pero, eres de la tierra?", "Claro, de la mía, como tu serás de la tuya, no?", "No, no, del planeta tierra?", "Claro que soy del planeta tierra, a que viene eso?, "Como dices que vives en España pero no eres española...?"
Ostres, em deia extraterrestre un mexicà que deia haver oblidat el castellà per marcar-se el punt en anglès...Trist. I és que pesa tant ser frontera amb aquest coi de país...
Però tot això que us explico són només algunes topades que fan pensar. Perquè el cert és que la majoria de gent és molt hospitalària, i vol que et sentis a gust i gaudeixis al màxim de la passejada pel seu país, del que se senten realment orgullosos quan parlen de les belleses naturals, i del menjar (parlen tant de menjar com nosaltres de temes escatològics!), sense importar-los d'on vens, o important massa...El primer dia que la Marilú, el Moi i el Dany em van dur als pulques del cerro, la doña em va convidar a menjar un altre dia. El Moi i el Dany deien, "aprofita, a nosaltres no ens han convidat mai a res, i venim sovint". I així m'explicava el Moi com d'hospitalaris són, i que si en el moment de la conquesta Moctezuma en comptes de rebre els visitants amb ofrenes els hagués rebut amb armes, haguessin viscut tranquils uns quants segles més. I em demanava com rebíem els mexicans a l'estat espanyol. Tristament vam parlar de racisme, de dificultats, de prejudicis, davant la sorpresa del Moi, que va acabar així la conversa: "si total, sólo es una diferencia de melanina".
anna
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
