Ballem!

Bueno, i ja que hi som... un poema, si se'n pot dir així, que vaig escriure acte seguit de lo que publicat abans.
A veure si us agrada...

--

Dos no es barallen si un no vol.
Un no és feliç si no vol.
Traiem-nos les màscares,
Ballem totes juntes,
Diguem: visca la vida!

El món està mal muntat.
És injust. Ens hem cagat en la nostra mare
i en la nostra essència,
la Pacha Mama d'aquí,
paisatge d'allà.
Moltes moren

(moltissíssimes)

perquè algunes
(poques, molt poques)
visquem bé.
I a sobre, som infeliços.

Dos no es barallen si un no vol
i un no és feliç si no vol.
Però totes tenim el deure d'actuar,
perquè sinó això s'acaba

Quan entenguem que tot és un,
que un és tot,
que no hi ha fronteres,
que l'equilibri és l'estat natural
entendrem
que no és un deure;
és allò pel que hem nascut.

Actuar és equivocar-se.
No és teoritzar i tenir-ho tot molt clar.
Equivoquem-nos, però actuem.
Arriba l'hora.
Ja és aquí.

Donem gràcies al vent
(ja no cal posar-s'hi de cara,
Raimon)
agafem-nos de les mans
estimem-nos
amb els ulls, amb el nas, amb els peus
amb tot el cos

Només des d'aquí
des de l'amor
des de l'alegria
per sobre dels egos
del soroll, de la tele
per sobre de les filosofies
els prejudicis, les màscares
Només des d'aquí
comunicant-nos
de cor a cor
(o de fetge a fetge,
com es vulgui)
amb la terra humida
entre els peus
i la mirada
a les estrelles

només des d'aquí
començarem a canviar

dos no es barallen si un no vol
un no és feliç si no vol
Ballem totes juntes
diguem: visca la Vida!
i actuem.

eric.