PER TU JOSUÉ!!!

Aquesta entrada va per un amic de l'institut de Guatemala,que ja ha après Català...i segons diuen, ha llegit tot el blog ja...així que què menys que dedicar-li una entrada especial!!!!ale Josué, a ver qué entiendes!!!

Fa uns dies que tot va molt ràpid!!!Estem bé,contentes, i amb mooooltes ganes d'arribar a Colòmbia.
Ahir,en un hostal de ciutat de Panamà em vaig trobar un noi que em va preguntar què era el que més m'havia agradat d'el viatge....GUATEMAAAAAAAAAALAA!!!!i GUATEMALA per vosaltres!!Per tot el que hem viscut junts i juntes!!
Moltes gràciess!!!!
T'estimo moltíssim!!!Una abraçada i moltes rallades a la cara!!!!!!!!!....POM POOOOM...quieeen es...SOOOY YOOO!!!...jejeje...només recordar-te ja me parto el culo Josué!!...de vegades miro el video on ens imites parlant i em serveix de teràpia ossssssssssssssssstiaa!!!jejeje
Fins aviat!!

Lola

(puedes pedir una traducción express si no lo has entendido!!!)muaaaaaaaaa

Sobre nens i nenes (patojxs, cipotxs, chavalos y chavalas...)

Una del Galeano, d'un llibre - Patas arroba. La escuela del mundo al reves - on cada paragraf es un monument (pero dels bonics ehhh), per la manera de sintetitzar tantes realitats mudes pero que necessiten fer-se sentir a crits, jugant amb les paraules amb una gracia i senzillesa que sempre m'admira...
Ah, no tinc ni accents ni la enye, feu un esforc. Ni la c trencada, clarooo...

Los Alumnos

"Dia tras dia, se niega a los ninos el derecho de ser ninos. Los hechos, que se burlan de ese derecho, imparten sus ensenanzas en la vida cotidiana. El mundo trata a los ninos ricos como si fueran dinero, para que se acostumbren a actuar como el dinero actua. El mundo trata a los ninos pobres como si fueran basura, para que se conviertan en basura. Y a los del medio, a los ninos que no son ricos ni pobres, los tiene atados a la pata del televisor, para que desde muy temprano acepten, como destino, la vida prisionera. Mucha magia y mucha suerte tienen los ninos que consiguen ser ninos."

hola hola!

Bé, després d'anys de silenci... algunes idees:

Som a Ometepe, o Ometepetl, una illa que sembla que siguis a un altre planeta. Dos volcans, un llac de nosequans mil km quadrats (per això és una illa, ehem), tot verd i tothom (i totdon) en bici. Si Nicaragua no és molt frenètic de por sí, això ja és massa.

A Estelí (on ens hem estat fins ara a Nicaragua) hem fet ús dels nostres superpoders: en menys de tres dies estàvem vivint en una casa per nosaltres soles. Així som... Entre d'altres coses que ens enduem, les més boniques sens dubte es diuen Shanti, Alex, Iker i Izaskun. Oh, i vam conèixer al Michael Jackson. No és mort, viu a Estelí.

I amb l'Agatha encara no tenim el gust. Desde Guate ens arriben molt males notícies, però aquí només plou, fenòmen natural en època de pluges.

I au, fins aquí.

Muchos abrazos eprodepcian@s, ánimos con el temporal!