"Recomendaciones" pel concert de Metallica

Prohibido el ingreso de armas, licor, encendedores, monedas, anillos, pulseras, hebillas, relojes, navajas, llaves, collares, botas punta de acero, objetos de metal u otros que el personal de seguridad considere como riesgo. No se permite el ingreso de cámaras profesionales de foto y video.

Recomanacions prohibitives en una societat on qualsevol objecte és més arma que res més.

Una frase en un mail

Fa uns dies vaig escriure un mail a una amiga de Brasil amb qui feia més d'un any que no m'escrivia. Ella és ben lluitadora, des dels moviments, desencantada dels partits polítics. Li explicava que estava altre cop pel seu continent, coneixent, aprenent. Li vaig parlar de les meves impressions sobre el zapatisme, de l'experiéncia a l'insitut on estem ara, de les persones que treballen amb l'art com a eina transformadora, contenta jo d'estar-li compartint tot aixó. Ahir em va respondre, amb alegria per rebre notícies meves, curiosa per tot el que li explicava, bateria de preguntes, contenta que jo la fes partícep de les meves passes, perqué ella no les pot fer. I amb una claredat aplastant em deia: “pienso que en otra encarnación merezco volver en un país desarrollado para tener condiciones de hacer eso que ustedes hacen: trabajar, ganar dinero y viajar”.

Galleda d'aigua freda, bufetada!

Amb la Lola estem muntant una peca pel festival de Arte en Resistencia de Medellín, Colombia, sobre les relacions, els prejudicis, els poders, els egos, les máscares que ens posem per protegir-nos, per construir-nos identitats de cara les altres. Portem dies donant voltes a tot aixó. I venir d'Europa, sense creure'ns aquella nostra societat, lluitant-la, peró vivint-ne els privilegis. Uf, Anna...