Guatemala, Guatepeor, Guatebuena, Guatelinda

Ara ja fa 3 setmanes que estem recorrent les geografies d’aquest país. Les orografiques, les socials, les temporals, les resistents…en aixó estem ara. Vam entrar des de Chiapas, amb els signes d’exclamació clavats al clatell: Allá no estareu tant bé, Guate és molt més car, la gent és molt reservada, no té res a veure amb Méxic, la inseguretat és molt gran…i amb moltes ganes de conéixer aquest país, intentant fer-nos els sords a totes aquestes adverténcies que, sense saber-ho, ja s’havien anat colant pels porus per néixer com a prejudicis que inevitablement alimenten les desconfiances, les distáncies i les falses justificacions i generalitzacions. Pero és bonic viatjar amb el temps agafat de la má, perquè destines les hores a alló que vols, sense presses, i decideixo destinar-les a la reflexió del que faig, el que veig, el que sento i penso. I salten alarmes: ep, Anna! Els ulls que miren ho fan a través de les adverténcies, tens les defenses activades…espolsa’t tot aixó i comença a descobrir el país a través dels sentits.
Ara comença Guate, les Guates, totes en una: la dels preus cars i les estafes en llocs turístics; la de la gent curiosa que et mira, somriu, i et pregunta; la de la gent que sap anglés i et parla en anglés i et canta les glóries d’EUA; la dels bancs on només cambien dólars, ni pesos dels veïns ni res més; la dels McDonald’s que venen l’american style en forma d’hamburguesa al triple el que costa un plat de pollastre, arrós, firjoles, tortillas i beguda incluïda; la de les deu mil esglésies evangelistes, pentecosteses, i ves a saber qué més; la del “Nuestro diario”, que destina la meitat del diari a relatar assassinats, dia rere dia; la del “gobierno de Álvaro Colom”, amb nom i cognom; la de les eleccions que guanya el millor publicista; la dels linxaments; la de la violencia creixent, i la defensa armada creixent, de metralletes que defensen establiments, reixes que protegeixen i separen venedor i client; la del caminar tranquil, pausat; la dels diumenges festius al parc; la de l’explosió de verds, de muntanyes capritxoses, de rius entremaliats, de força i vida que sorgeix esplendorosament i sense vergonya per tot arreu; i la de persones que, sense poder-se contenir, també exploten de força i vida en lluites, resistències i rialles, formant part d’aquesta energia que emana de la terra i se’ns fa palesa de mil i una formes diferents, totes elles sorprenents, totes elles admirables.

anna