Bona pregunta!

L'altre dia un bon amic, via e-mail, em preguntava: "com se sent un fent aquesta vida de nòmada, veient tantes sorpreses i coses dignes d'aprendre?" Em va portar un bon temps respondre. Finalment va quedar una cosa així, us ho comparteixo per si us interessa.

doncs un se sent de moltes maneres diferents. cada dia és un nou món, cada instant una oportunitat per aprendre. estàs més a prop de tu mateix, però alhora et sents molt més perdut, sense una rutina, sense els recolzaments a què estàs acostumat allà, la falsa seguretat... tens una gran sensació de llibertat, que moltes vegades comporta una mica de por. Has de prendre decisions constantment, i mai saps si l'estàs encertant. i tot el que vas coneixent et ressona per dins de manera amplificada, trobes els teus punts febles, procures millorar... sense voler et jutges, però cada dia t'adones d'alguna cosa nova. Et planteges mil i una coses, a cada moment, amb tot el que va passant. penses en el món, en què podem fer, veus misèria, hipocresia, bombolles de guaiìsme, però també veus solidaritat, esperanca i molta forca. T'adones de com n'arribes a estar de condicionat, de com tens el capitalisme clavat a la medula... veus com n'arribes a ser de petit i a vegades perd l'esperanca... però també coneixes a gent espectacular i veus que amb un somriure, amb bona voluntat i amor es pot comencar a donar la volta a la truita. també vas aprenent a renunciar, en fer i desfer mil i un projectes en un tres i no res, penses en el futur, en el passat. sents a dins persones que realment t'estimes, la distància et fa entendre moltes coses respecte allà (cerdanyola i el mon occidental en gral.). Sigui com sigui, és meravellós. Potser el millor adjectiu és agredolc, o més ben dit, ambivalent, sempre tens les dues cares de la moneda. Però, per sobre de tot, és una gran experiència per aprendre, de tu, del grup, del món. Per créixer i canviar de perspectiva. No sé si m'entens.

I apa, bon any nou!