A pocs dies de sortir de San Cristobal,... crec

Gent bonica!

Avui estic mig malalta, o sigui que no he sortit de casa, tot i que tenia moltes ganes d'anar a la trobada de dones, ja que avui es plantejaven estrategies per afrontar la violencia que patim. Sigui com sigui, ja m'arribaran les conclusions. La resta de l'equip està allà, treballant, proposant, compartint.
Creiem que ja ha arribat el moment de sortir de San Cristobal, tot i que costa una barbaritat! Quan comences a conèixer persones aquí, quan elles et comencen a conèixer a tu, quan hi comparteixes espais de treball, de lluita, de transformació, quan hi comparteixes chelas, bailes i nits de festa, comences a notar els fils invisibles que et lliguen a aquest lloc màgic. Màgic per l'entorn, màgic per la confluència d'energies posades en el mateix: la lluita per la justícia social, i màgic per les relacions teixides en aquest petit món dins de la ciutat, on importa l'enriquiment mutu, l'aprenentatge col·lectiu, el compartir, el somriure, les ganes i la voluntat, on no importa d'on ets, què has estudiat ni qui són els teus padrins (tieta, tranquila que jo sí que tinc clar qui és la meva padrina!). És fàcil, molt fàcil anar-te sumant a les iniciatives, proposar-ne d'altres, tirar-les endavant, perquè sempre hi ha espais oberts, accions en moviment on, fent i compartint, aprens en cada moment. I així, sense donar-te'n compte, poden passar mesos, anys...
Però la idea del viatge, gens lluny de saber que pot canviar en qualsevol moment, ens impulsa a sortir d'aquí, per aprendre també més enllà, perquè sí que un objectiu ferm és tornar a casa i continuar amb les nostres lluites, alimentant les nostres pràctiques amb les experiències viscudes.
Un repàs ràpid del que m'emporto de San Cristobal?
- Conèixer comunitats, amb tot el que la paraula comunitat comporta
- El talleret de Teatre de l'oprimit i les oprimides (que estan más jodidas) i el comencar a trencar amb aquesta visió imperant a casa nostra que, "si no en saps prou" més val que callis. És fent i preguntant com més s'aprèn!
- La universitat de la terra, un d'aquells espais que et fan sentir amb harmonia, on es respira una energia molt forta que et fa somriure per dins. És un espai de formació d'oficis, obert a totes les persones, d'intercanvi de coneixements, de reflexió i de lluita, d'investigació en el camp de la transformació social i engegat des de 0! Una comunitat d'aprenentatge, única al país, que, ens va portar a totes a pensar i repensar el projecte d'universitat lliure que s'està coent a Barcelona (té pàgina web, per si voleu fer-hi una ullada).
- Les converses, les relfexions, els intercanvis. La paciència de bones persones que han estat responent les nostres preguntes sobre els diferents actors en el panorama chiapanenc.
- La Otra campaña que, lluny d'exaltar les diferències entre els grups i les persones que lluiten per un canvi de sistema, per la justícia per a totes les persones, ha aconseguit protagonitzar-ne els punts d'unió, teixint una xarxa d'organitzacions que plantegen alternatives al "mal gobierno".
- La família de casa: el grup de gent amb qui hem muntat la petita màquina de resistència en el taller de teatre, i amb qui hem compartit molts altres moments.
- Les dones que han muntat i han participat en la trobada, amb les seves experències, els seus parlars i lse sevse cases obertes a nosaltres.

Segur que em descuido coses...ja aniran sortint.
un petó molt gran per cadascú i un somriure de complicitat rebel

salut!

anna
-